El claustre del Mucbe acull l'obra interpretada per Rafa Sánchez amb Juanjo Villarroya al piano
‘Educador en Alaska’, de la Factoría Los Sánchez, es convertia ahir en un regal de màxims en espais mínims, però fabulosos, com el claustre del Mucbe. Amb un atrezzo acurat i escollit, Rafa Sánchez, acompanyat al piano per Juajo Villarroya, donava vida una vegada més a Quique, i van…. Un educador social a camí entre destinacions tant rocambolesques com Extremadura o Alaska que relata les seues experiències, el surrealisme, l’hiperrealisme i les situacions descarnades, des de la perspectiva de la persona que deu fer-se càrrec de tragèdies familiars que, per moments, poden contenir un grau de comèdia, gràcies a una mirada irònicament en perspectiva que detalla situacions sense utilitzar el bisturí. Obra crítica, però, del sistema i de les situacions que genera, i del punt de frustració en el treball diari, de les condicions i del mur administratiu, de la impossibilitat d’ajudar a tothom d’una manera efectiva, i especialment de la passió per una feina de la qual cobra rellevància, sobretot, l’entrega.
‘Educador en Alaska’ naix d’un bloc personal que esdevé una eina molt precisa –com l’escriptura en general-, alhora de visibilitzar una feina invisible que conté i treballa en material sensible: material humà. Una eina també terapèutica, ja que creiem que en un moment donat haurà ajudat a clarificar idees o a impulsar-les, a vessar tristesa, ràbia i incompetències, pròpies i de la gran maquinària. A explicar, finalment, personatges i persones, de diferent pelatge, de diferents inquietuds, una fauna animada i variada que Sánchez representa tot sol, i que suposa un exercici constant de translació en el petit espai d’un claustre que va esdevindre, ahir, tota una galàxia.
‘Educador en Alaska’ naix d’un bloc personal que esdevé una eina molt precisa –com l’escriptura en general-, alhora de visibilitzar una feina invisible que conté i treballa en material sensible: material humà. Una eina també terapèutica, ja que creiem que en un moment donat haurà ajudat a clarificar idees o a impulsar-les, a vessar tristesa, ràbia i incompetències, pròpies i de la gran maquinària. A explicar, finalment, personatges i persones, de diferent pelatge, de diferents inquietuds, una fauna animada i variada que Sánchez representa tot sol, i que suposa un exercici constant de translació en el petit espai d’un claustre que va esdevindre, ahir, tota una galàxia.
La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada
No hay comentarios:
Publicar un comentario